ENTREVISTA DIRECTAPepe Rodríguez: "No és un problema que hi hagi sectes, el problema és que hi hagi sectaris"
Dimecres, 20 dabril de 2005. Pepe Rodríguez, periodista dinvestigació especialitzat en la temàtica sectària fa una conferència titulada Reporterisme en format de llibre a laula Magna de la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. Després de la xerrada, el conferenciant ens concedeix una entrevista.
Molts dels seus treballs dinvestigació i dels llibres que ha publicat estan centrats en les sectes. Quin és el grup més gran que ha conegut?
LOpus Dei, és un càncer que sinfiltra a la societat i es fa amb el poder. Més que una secta és una màfia. Com a secta no em preocupa, com a màfia sí.
Totes les sectes són màfies?
No. Màfia només ho és aquella secta que procura el poder, que en té i que el gestiona duna manera oculta i amb interessos absolutament bastards, personals. Això és el que fan lOpus Dei i altres grups.
A diferència daltres grups, lOpus Dei no és considerat una secta per a molta gent. Podríem dir que està acceptat, normalitzat. Quina en pot ser la causa?
En la societat hi ha una dinàmica detiquetatge social, depenent del que sha assumit o no. Un grup que sempre ha estat i que està rodejat dun prestigi en el món acadèmic, de la religió clàssica, que compta amb membres reconeguts socialment sembla que té més credibilitat que un grup nou. Per això les institucions que tenen més anys són més valorades. Tenim la idea que les sectes són grups petits que saïllen, que són crítics envers la resta. Tot això juga en contra delles i fa que es projecti una idea negativa cap a la societat.
Les sectes són el reflex dalgun problema o mancança de la societat?
Les sectes són una oferta més dins de la societat que no és ni bona ni dolenta. El que és bo o dolent és la relació que tenim amb la secta, és el mateix que amb les drogues. Lalcohol o el tabac estan normalitzat dins la societat però quan la relació amb aquestes substàncies és exagerada, llavors sí que tenim un problema. [...] Amb les sectes passa el mateix. No és un problema que hi hagi sectes, el problema és que hi hagi sectaris; que algú, com passa amb lalcohol, no només consumeixi una mica de secta, sinó que acabi emborratxant-se de secta per sobreviure.
Pepe Rodríguez: No és un problema que hi hagi sectes, el problema és que hi hagi sectaris
El problema, doncs, no és tant de la secta sinó de les persones que shi adrecen?
Depèn. Pot haver-hi un líder amb un perfil psicopàtic que nhi ha molts-, però que no és ningú sense una clientela que shi adreci. Per tant, el problema real són els nostres errors a lhora de fabricar persones molt fràgils, que tenen problemes amb la vida, molta ansietat i la volen reduir amb un consum excessiu dalcohol, de joc o de secta. Tot excés de consum té a veure amb unes mancances prèvies i daixò no en té la culpa qui se naprofita al final, sinó que té la responsabilitat qui no ha fet les coses bé al principi.
Com es podria evitar aquesta fragilitat de la societat que fa que les persones desemboquin en addiccions sectàries?
No és un problema de fragilitat de la societat sinó que aquesta fa cada dia individus més fràgils. Hi ha molts elements de risc a la vida quotidiana però si tenim una personalitat sòlida no hi haurà problemes. La gent més immadura, amb un control deficient de les emocions, amb problemes dautoestima, no pot sobreviure a la gamma de grisos que ofereix la vida. Això sha darreglar des de casa. [...] Són faltes que hem de corregir en leducació.
Pepe Rodríguez: Hi ha molts elements de risc a la vida quotidiana però si tenim una personalitat sòlida no hi haurà problemes
Quin procés ha de seguir una persona per sortir duna secta?
La primera pregunta seria: perquè lhas de treure? Si pensem en treure algú dun lloc és perquè té un problema i hem de mesurar quin és. Si és una qüestió daddicció, el que hem de variar és aquesta relació amb el grup. El que sha de fet és deshabituar-lo, que normalitzi la seva relació amb el col·lectiu, com passa amb les drogues.
Fins a lactualitat ha publicat una vintena de llibres. De tots ells, quins destacaria?
Els tres llibres més important són Dios nació mujer, Morir es nada i Adicción a sectas. [...] Són llibres que majuden a créixer, a veure millor el món, que poden ser molt positius per la vida. Tot i així, a la gent li agrada molt més Mentiras fundamentales de la Iglesia Católica, llibre que a mi mha interessat en algun moment però que no recomanaria com a obligatori.
Vostè adopta una posició crítica envers lEsglésia i així ho mostren alguns dels seus llibres. Què és allò que fa que acabi adoptant aquesta postura?
Jo sóc crític amb tot perquè em sembla que hem de ser crítics amb la realitat [...].Els dubtes i la crítica envers lEsglésia, ens agradi o no, són fonamentals en la nostra societat. La meva visió és una crítica negativa dins de la manipulació ideològica i la corrupció que hi ha dins de lEsglésia. Però aquesta crítica no és global. He escrit llibres molt crítics però no amb lEsglésia en general ni amb el catolicisme, sinó amb la manipulació que es fa des de la cúpula de lEsglésia, amb la corrupció que hi ha a la cúpula de lEsglésia i amb lencobriment de delictes que hi ha a la cúpula de lEsglésia, que és diferent a fer una crítica general.
Pepe Rodríguez: Els dubtes i la crítica envers lEsglésia, ens agradi o no, són fonamentals en la nostra societat
Vostè afirma que no li interessa lèxit comercial dels seus llibres. Quins objectius es planteja a lhora dencarar una nova obra?
Bàsicament pretenc entendre millor un tema que minteressa i si a algú més li interessa, perfecte. Per això, lestructura dels meus llibre enganxa molt, perquè estan escrits en la línia del procés que jo he utilitzat per entendre-ho. El lector entra pel mateix procés i va seguint els passos.
Diu que sempre es planteja un títol abans descriure una obra. Té un llistat de possibles títols per desenvolupar?
No. Sempre tinc al cap molts temes que minteressen i en un moment determinat em plantejo investigar-ho.
Quins són els projectes de futur més imminents?
Tinc moltes idees però ara estic centrat en la meva tesi doctoral. Mhan ofert escriure un llibre sobre lanterior Papa però em fa molta mandra. Fins daquí un parell danys no crec que pugui publicar res.
0 comentarios